El Departament pressiona perquè CCOO retiri el conflicte col·lectiu. Un cop celebrat el judici i vist per a sentència, tal com us hem explicat a la nota informativa d’aclariments. No solament és impossible retirar-ho perquè ja s’ha fet el judici, sinó que és necessari que un jutge dirimeixi sobre la prova física, vist que les parts no es posen ni es posaran d’acord sobre aquesta qüestió i després de l’intent de CCOO de buscar una sortida negociada, tant amb el Departament com a la CIVE. Per què sobtadament el Departament té tanta pressa? Un cop queda clar que no arribarem a un acord, CCOO volem esperar conèixer la valoració d’un jutge.
D’una banda, entenem i ens fem partícips amb el Departament que tenim un problema amb el personal que no superi la prova física. Si no se supera la prova física i no el crida, és un acomiadament (improcedent, al nostre parer). Tampoc es pot suspendre el contracte fins que desaparegui el motiu que l’ha ocasionat, perquè la suspensió té a veure amb unes determinades causes, com ser voluntària del treballador, que ha demanat una excedència, per exemple, o bé és conseqüència d’una sanció disciplinària. Una adaptació del lloc de feina té a veure amb una malaltia certificada i no amb la capacitat física de córrer més o menys ràpid. Per tant, hem de parlar-ho ara i no anar posant pegats com “ja veurem cas per cas quan ens hi trobem”.
Ara ens trobem amb una la plantilla fixa que ja té una determinada edat i el fet que no passi la prova física li genera un problema a l’Administració, perquè no hi ha lloc a l’extinció del contracte i ni a la suspensió d’aquest. A més, no passar la prova física no significa necessàriament que el treballador o la treballadora té una afecció o una malaltia que li impedeix executar la tasca. Què passa amb el personal que es fa gran?
Si finalment s’ha de passar la prova física, hem d’entomar-ho des de l’envelliment progressiu de la plantilla. Es pot plantejar una prova física que reculli coeficients reductors per edat i que no elimini qui no la supera. Però volem parlar-ho des de la col·laboració i no des del xantatge, perquè tenim el convenciment que el Departament i CCOO coincidim en dos punts fonamentals i bàsics: el personal ha de tenir salut per fer la feina i s’ha de donar servei a la ciutadania amb seguretat.
D’altra banda, això obre un altre gran tema que hem de posar sobre la taula: la qüestió de l’envelliment de la plantilla, que no només afecta el col·lectiu AOF, perquè és un problema que té tota la Generalitat. Aquest envelliment suposa buscar solucions per a aquest col·lectiu. Per exemple, que a partir de certa edat hi hagi una disminució, o reconversió o adaptació de tasques (no de funcions). Hem de seure i parlar-ne des de la col·laboració, de cara a assegurar els drets de tothom, i la correcta prestació d’un servei.
Sobre la negociació del complement de disponibilitat i de lloc: Si les negociacions segueixen endavant, caldrà també tractar els altres punts i farem el que digui el col·lectiu i esperem que el comitè sigui respectuós amb el sentir del col·lectiu, però sense coaccions i ni amenaces per part de l’Administració.
Ara bé, si les negociacions s’aturen o es trenquen, podem preveure ja una campanya difícil pel mal ambient que hi ha a hores d’ara i per la possibilitat de trobar-nos davant un estiu tan difícil com el del 94, atesa la situació d’emergència climàtica per la sequera. Per a CCOO seria una llàstima i posarem de la nostra part perquè no sigui així. Reconeixem que hem arribat a un bon punt de diàleg amb el Departament, pel que fa als complements i al pas al subgrup D2.
CCOO, ESFORÇ I IMPLICACIÓ AMB RIGOR