Per a l’Àrea Pública de CCOO la sentència de la sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional és una resolució esperada en la contundència dels seus termes i que una vegada més dóna la raó al sindicat.
L’Audiència Nacional es va declarar incompetent i va remetre les actuacions al Tribunal Suprem, que tampoc va acceptar ser competent, retornant les actuacions novament a l’Audiència Nacional, que ara resol dictant:
- L’Acord no té caràcter normatiu, en estar subjecte el seu contingut a l’aprovació de la Llei de Pressupostos pel legislatiu. Però deixa clar que l’Acord és conforme al procediment de negociació col·lectiva establert en els articles 36 a 38 del EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat públic), signat legítimament pel Govern i els sindicats amb la necessària audiència i representació en el conjunt de les AAPP (Administracions Públiques). És un Acord que vincula a les parts signants, ratificat en Taula General i traslladat als Pressupostos Generals de l’Estat, que van ser aprovats per les Corts Generals.
- Afirma, respecte del personal interí i indefinit no fix que, encara reconeixent-se la seva experiència professional, tal circumstància no pot ser motiu per a eludir els procediments legals d’accés a la funció pública, que han de complir amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, tal com reiteradament ha vingut afirmant el Tribunal Constitucional: “la consideració dels serveis prestats no és aliena al concepte de mèrit i capacitat, perquè el temps efectiu de serveis pot reflectir aptitud o capacitat per a desenvolupar una funció o ocupació pública i, suposar a més, en aquest acompliment, uns mèrits que poden ser reconeguts i valorats (…) Però no pot arribar a convertir-se en un requisit que exclogui la possibilitat de concurrència de tercers ni tenir una dimensió quantitativa que depassi el límit del tolerable…”-STC 111/2014, de 26 de juny-. En aquest sentit, la sentència qüestiona igualment les oposicions restringides i l’accés per concurs.
- El demandant, l’Associació Nacional d’Interins i Laborals (ANIL) és condemnada en costes.
Encara que la sentència és recurrible en cassació, des de CCOO confiem que cessament d’una vegada l’engany i la tensió a la qual s’està sotmetent al personal amb falses promeses, sense cap fonament jurídic, deixant de posar traves a l’oportunitat que ofereix l’Acord al conjunt del personal temporal, inclòs el de major precarietat, d’adquirir estabilitat en l’ocupació.
Les situacions d’irregularitat o frau en la contractació existents no són imputables al personal que les sofreix ni per descomptat a CCOO, que treballa amb tenacitat, serietat i fermesa a trobar solucions al greu problema de temporalitat que afligeix al conjunt del sector públic, sense per això deixar de defensar els drets, individuals i col·lectius del personal afectat per aquesta indesitjable i inadmissible situació de precarietat laboral.
És imprescindible escometre la regulació del règim sancionador aplicable a l’abús en la contractació temporal en el conjunt del sector públic, així com la imposició de sancions a les persones responsables de personal, siguin gestors o polítics, que actuïn incomplint la llei, endurint la seva aplicació. En reiterades ocasions, CCOO s’ha dirigit al Govern en aquest sentit i continuarem insistint fins a aconseguir que tingui reflex normatiu.