En el que va d’any, fins al 8 de setembre, s’han registrat 9.483 incendis a l’Estat, amb 74.610 hectàrees afectades pel foc, d’elles més de 24.000 de superfície arbolada, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquestes dades situen a 2019 com un dels anys amb més extensió cremada de l’última dècada.
El descens de les precipitacions i la incidència del canvi climàtic agreugen la propagació dels incendis i la seva voracitat. A aquesta circumstància s’afegeixen vells problemes estructurals derivats de l’escàs valor que es dóna al patrimoni que representen nostres muntanyes i terrenys forestals per part dels governs, estatal i autonòmics, que obvien la importància d’una adequada ordenació de les nostres muntanyes que possibiliti una planificació adequada i un major i millor aprofitament lligat a la seva conservació. Una bona gestió forestal facilitaria una major sostenibilitat ecològica, econòmica i social de les activitats forestals.
Aquesta falta de consideració ha suposat una política forestal erràtica o inexistent que es reflecteix en una progressiva reducció de la inversió, començant per les polítiques de prevenció. Quan afirmem que els incendis es comencen a apagar a l’hivern volem posar en relleu que en aquest període s’han de desenvolupar moltes tasques silvícoles. Aquesta activitat, a més d’evitar significativament els riscos d’incendis facilitaria augmentar els aprofitaments, no només de biomassa i productes forestals, sinó també de moltes altres activitats. Per això, és una irresponsabilitat no fomentar aquesta possibilitat de beneficis econòmics situats en l’àmbit rural que ajudaria a evitar l’abandó de moltes zones , abandó que, al seu torn, també representa un factor potenciador dels incendis forestals.
Els pressupostos sobre prevenció són molt més baixos que els dedicats a l’extinció. Més greu encara si tenim en compte que es considera prevenció activitats com fer tallafocs, àrees de defensa o l’obertura de pistes forestals per a l’evacuació, etc.
Per a CCOO, si les conseqüències dels gairebé 9.500 incendis que s’han produït en aquest any 2019 no han estat més perjudicials, es deu a la demostrada professionalitat dels components dels operatius contra incendis. Operatius que han estat objecte de dràstiques reduccions pressupostàries arran de la crisi econòmica i que han vist minvades les seves condicions laborals, que encara no han recuperat.
A això cal afegir que existeixen tants models d’operatius com comunitats autònomes, amb enormes diferències entre ells que es reflecteixen en diferents formes d’organitzar-se respecte als models, activitats, polítiques de prevenció de riscos laborals, condicions salarials i econòmiques dels professionals que intervenen en primera línia en la lluita contra els incendis.
Aquestes situacions s’han vist recollides en el Catàleg de Mitjans d’Extinció Forestal que va presentar CCOO en el mes de juliol passat, en el qual es posa de manifest que ens trobem davant un complex entramat de mitjans i grups humans organitzats de maneres diferents. Cada autonomia té el seu propi model en virtut de les competències assumides en defensa del medi natural, la qual cosa dificulta conèixer-los i comparar-los. Ens trobem davant un mapa autonòmic que al seu torn defineix un *puzle de models d’extinció tan variats com desconeguts que en la nostra opinió representa un problema per a determinar la suficiència dels recursos humans i tècnics, així com la seva seguretat, eficàcia i eficiència a l’hora d’extingir els incendis.
CCOO considera necessari homogeneïtzar models d’operatius i cohesionar les condicions laborals de les treballadores i treballadors de tot l’Estat. Per això, continuem reclamant un Estatut Bàsic de Bombers Forestals per a facilitar un reconeixement de la seva activitat tant des del punt de vista de la seva professionalitat, de les seves funcions, dels riscos als quals s’enfronten, de la formació bàsica i adequada que necessiten, el dret a una ocupació digna i estable i a una retribució justa que disminueixi o elimini les enormes diferències econòmiques que perceben, depenent d’on i qui els contracti.
Així mateix, és necessari millorar la coordinació entre els diferents col·lectius professionals, els procediments d’intervenció entre comunitats limítrofes, els sistemes de comunicacions i les mesures de seguretat per a tots aquells que intervenen en l’emergència.
En definitiva, corregir les greus deficiències en la lluita contra els incendis forestals exigeix conjuminar prevenció, extinció i restauració. Per a CCOO, això passa també per comptar amb un operatiu contra incendis amb personal públic i unes condicions dignes d’ocupació.