Tancament de delegades i delegats a la seu del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
El dia 13 de novembre, la Secció Sindical de CCOO ens vam reunir amb el Conseller, El Homrani, i el Secretari General, Josep Ginesta, per a plantejar molts dels temes que no acaben de tirar endavant en diferents àmbits, i des de fa temps.
Entre ells, la greu situació que venen patint ja fa temps els centres de la DGAIA. I diem fa temps perquè, si bé l’allau de joves migrants sols ha desbordat la situació, no estem d’acord en que aquest flux migratori ara serveixi per a tot: per a fer creure que abans no hi havia problemes, per a fer creure que són els culpables que s’hagin aturat les solucions per a tota la resta de problemes que pateix el personal de la DGAIA, etc.
Vam insistir en la bona feina que s’havia iniciat en la Mesa Tècnica, fruit de l’obligació que es deriva de les mesures correctores de l’avaluació de riscos psicosocials i com ha quedat interrompuda per la marxa de l’anterior Subdirector de la DGAIA (en aquest enllaç podeu consultar la carta que CCOO vam adreçar al Conseller). Aquesta Mesa Tècnica, que CCOO portàvem anys reivindicant, havia d’entomar prioritàriament la violència als centres i l’envelliment de la plantilla (incloent projecte de Segona Activitat.)
Durant un any hem estat fent força feina i especialment CCOO som els que hem presentat propostes i redactats per a la Segona Activitat (en aquest enllaç podeu consultar la proposta de projecte de CCOO), per la creació d’un grup especialitzat en violència d’assessorament i intervenció directa si s’escau, proposat coordinacions amb d’altres departaments…i estem emprenyats/des per la no convocatòria d’aquesta Mesa des d’abans de l’estiu.
Actituds com aquesta no fan més que reforçar la idea que l’Administració mai té intenció de resoldre res i que el que es fa és marejar la perdiu, mentre va passant el temps. Com a representants dels/les treballadors/es, ens pertoca rendir comptes de la feina feta, però el personal també necessita no només veure el treball sinó resultats i solucions.
El dijous 15 de novembre, i fruit del tancament de delegats i delegades de CCOO i UGT, amb el suport de força educadors/es protestant davant el Departament, es va signar quelcom que pot ser important o no. Ens referim a l’acord entre el Comitè Intercentres per a aturar la negociació de la Instrucció Horària fins el febrer (això vol dir que hi ha gent que no podrà canviar de torn encara) per a …”tractar de la viabilitat d’una reducció del temps de treball d’atenció directa…pel personal amb una edat igual o superior als 58 anys…”
Si bé ens felicitem per aquest incipient pas cap a tots els companys i companyes amb aquesta edat, no estem satisfets del tot, per diferents motius: l’acord ha estat signat només per a representants de personal laboral, en cap moment es fa cap referència al personal funcionari; el relacionar directament l’aturada del canvi de torn horari de la gent amb aconseguir un acord en la rebaixa d’atenció directa produeix perjudicis sobre d’altres companys/es, no sobre l’empresa; la rebaixa d’atenció directa no està quantificada ni té en compte anys de serveis prestats en centres, i no voldríem pensar que és un pedaç per a no entomar de veritat el projecte complert de Segona Activitat.
Cal reactivar la Mesa Tècnica, tal i com es va comprometre el Conseller, dur a terme tots els compromisos ja acordats sobre violència que estaven pendents de tenir ja Govern constituït i arribar a un Acord complert per l’envelliment de la plantilla, això és tenir en compte: el protocol per accedir a la segona activitat, l’elaboració del catàleg de places reservades a aquesta, els requisits i la voluntarietat.
La rebaixa del temps d’atenció directa a partir dels 58 anys? Una molt bona notícia, però només ha de ser el primer pas.