L’Àrea Pública de CCOO celebra que per fi es buidin els dubtes sobre quan s’aprovarà la pujada salarial d’empleades i empleats públics per a 2019, si bé considera que seria necessària una millor i major interlocució del Govern amb els representants de les treballadores i treballadors, com obliga la normativa jurídica sobre aquest tema, abans de fer anuncis públics sobre aquests temes.
El passat 10 de desembre CCOO li va remetre un escrit a la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, en la qual demanaven una reunió de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a la millora de l’ocupació pública abans que finalitzi l’any, tal com estava compromesa. L’objecte de la reunió no era tant tractar l’increment salarial fix del 2,25% per a 2019, pactat el mes de març en l’II Acord per a la millora de l’ocupació pública, sinó com i quan s’anava a aprovar, a més de parlar sobre la translació de la nova previsió de creixement econòmic a l’II Acord.
El Govern va modificar aquesta previsió del 2,5 al 2,3% i el sindicat vol que es reflecteixi en l’acord per a garantir la mateixa intencionalitat de pujada variable (0,25%) a partir de l’1 de juliol. Així mateix CCOO considera que és necessari tractar els problemes que estan sorgint respecte al repartiment de fons addicionals. Des de l’Àrea Pública de CCOO ja els han traslladat el malestar respecte a la basta interpretació que s’està fent en algunes Administracions, especialment en l’àmbit local, sobre el “es podrà” destinar fons addicionals, traduint-ho directament a eliminar la dotació de fons addicionals.
Igualment l’II Acord per a la millora de l’ocupació pública recull només la taxa de reposició per a l’exercici pressupostari 2018, estant pendent de negociar el corresponent a l’any 2019.
De la mateixa manera, i com ja va recollir a través d’esmenes als PGE 2018 el Grup Parlamentari Socialista, CCOO proposa la desvinculació de la negociació sobre jornada laboral del compliment dels objectius en matèria d’estabilitat pressupostària, deute públic i regla de despesa.
Igualment el sindicat continua insistint a donar una resposta, d’una banda, al personal del Servei Exterior, on es continua acumulant un deute de més de 10 anys de recuperació de poder adquisitiu, a més d’incidir en la necessitat de convocar la taula de negociació. I d’altra banda, reiteren la denúncia de l’impediment per part del Govern de la negociació col·lectiva i desenvolupament de l’II Acord en el sector públic empresarial, especialment en matèria retributiva —encara no han cobrat els increments salarials del 1,75% d’aquest any—, d’ocupació, estabilització o jornada laboral.