CORONAVIRUS A CENTRES DGAIA
RECONEIXEMENT I RESPONSABILITATS
Falta encara temps per a la fi de la situació produïda pel COVID-19, però podem avançar-ne unes certes conclusions, reflexions, reivindicacions…
Els/les professionals de la DGAIA assumim que educar té risc, però no hi volem sacrificar la salut, ni la física ni la mental. La DGAIA, però, no assumeix les mesures per a reduir aquest risc: té dificultat per a implementar el protocol d’agressions, fa ingressos sense complir els protocols sanitaris aprovats ja fa un any (que CCOO vam denunciar davant la Inspecció de Treball), va marejant la perdiu amb la 2ona Activitat…
El COVID-19 ha tensionat el sistema al màxim i ha evidenciat el que ja sabiem: l’alt nivell de professionalitat del personal dels centres. Hi ha qui diu que hem tingut sort dels pocs casos i cap mort. Sort amb els nanos? I una m…! La sort se la treballen els centres fa temps.
El personal educatiu, de serveis, d’administració, de direcció, acollint, gestionant, responent… a adolescents que no podien veure a familiars i amics, i en condicions molt dificultoses per a continuar estudiant, petits sense veure la família…omplint el temps, calmant les angoixes, el descontent,…Adults i petits, s’han cuidat els uns als altres. S’han distribuït… rialles quan alguna llàgrima amenaçava, ironia i paciència quan la cosa estava a punt d’explotar. S’han canviat horaris del personal per a poder afrontar les noves dinàmiques als centres i també per a poder atendre les necessitats de les pròpies famílies dels/de les treballadors/es, molts/es amb força por i dificultat per a la cura dels seus membres. S’han buscat mascaretes i guants per compte propi, idees d’activitats durant el confinament, portant recursos per activitats des de casa. Ha aflorat responsabilitat de molts/es joves que han entès el que es necessitava d’ells i elles, quan el que volien era engegar-ho tot a rodar perquè no podien sortir a festejar, per exemple. El personal de serveis ha multiplicat la neteja i cura dels equipaments. I s’ha tingut facilitat, per part de Recursos Humans de Taulat, per tal de respondre a totes les contractacions que fes falta. (Aquesta vegada la DGAIA no els pot passar les culpes).
Serveis de prevenció desbordats, sindicats posant denuncies, a Inspecció de Treball (que també estava desbordada), als mitjans de comunicació, fent arribar propostes, preguntes, peticions,…i el Govern ignorant el dret a la informació i negociació col·lectiva.
La DGAIA, mentrestant…. ah, si! Negant als mitjans de comunicació quan denunciàvem el que passava, tant sanitàriament com convivencialment, en alguns centres propis i del Consorci (afortunadament no tots), emetent protocols impossibles de complir, lliurant material de protecció quan ja portàvem més d’un mes “ballant-la”, demanant moltes dades, paperassa… (i no entrarem en comentar una carteta que també es va fer arribar als centres).
Instruccions visites familiars
I ara, després de conculcar drets de menors i de treballadors/es, ens volen fer creure que els importa la salut de tots plegats amb Instruccions per a les visites menors-families, impossibles de complir, bé per falta d’espais, bé per poca comprensió de la situació afectiva en la que es troben les famílies i els nanos, semblant a haver de visitar algú a un centre penitenciari… No enganyen a ningú. La qüestió no és protegir-nos al personal i als infants i adolescents que viuen en un centre. És protegir-se la pròpia DGAIA. És tornar a fer un redactat impecable (el paper ho aguanta tot ) per tal que si passa alguna cosa, la culpa sigui sempre del ”de baix”, que no s’ha posat bé el peüc, o no s’ha posat al mig de mare i filla per tal què no s’abracin…
Màxims responsables del Departament i de la DGAIA: autoritzeu, assumiu riscos, no defugiu la vostra responsabilitat, doteu dels mitjans per acomplir les recomanacions… i sobretot, escolteu als centres! Cada un és un món. I han estat molt creatius durant la crisi perquè no els heu deixat una altra sortida.
Mentrestant… Continuen els ingressos sense complir els protocols sanitaris d’ingrés o de retorn d’escapoliment, no havent previst, fa temps, unes revisions, proves i establiments on poder-hi implementar tractaments i profilaxis, i passar quarentenes, si s’escau. I no ara, sinó quan ja teníem sarna, tuberculosi…
Tot això no passa perquè sí, ni és nou. Quins dirigents hem tingut? Una que venia de la pesca, un altre que fabricava parquet, un altre que es va dir que arrambava vers els seus interessos… Que estiguem acostumats/des a tenir dirigents de poca talla no vol dir que ens agradi. Hem assumit que això és així (o podria ser pitjor com en el Consorci). Qui no es consola és perquè no vol o perquè creu que les coses es poden/s’han de fer millor?
QUI SOSTÉ ELS SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT PER A LA CIUTADANIA SOM LES TREBALLADORES I TREBALLADORS…
I ENS MEREIXEM RESPONSABLES QUE ESTIGUIN A L’ALÇADA !